Les berrugues són tumoracions benignes originades a nivell dèrmic degut al papovavirus o virus del papiloma humà (HPV). En ocasions, se les anomena erròniament papilomes vírics quan aquests fan referència a les lesions que el mateix virus provoca en les mucoses.
Les berrugues en el peu o berrugues plantars, comunament es classifiquen de diverses maneres segons la localització, forma o extensió, podent trobar així berrugues aïllades, “en mosaic” (múltiples), berrugues planes, berrugues sobreelevades o comuns o berrugues periunguials, plantars, etc.
Cal destacar la importància del diagnòstic per part dels professionals per tal d’evitar tractaments erronis, ja que es poden confondre fàcilment amb lesions queratòsiques, com els helomes plantars, quists o cossos estranys.
Tot i que poden remetre per si soles, les berruges plantars acostumen a tractar-se per evitar un possible creixement incontrolat de les mateixes, així com la pressió que hom pot excercir-hi durant la deambulació, fet que provocaria una inflamació de la mateixa i per tant, dolor.
Enfront d’aquestes lesions, es poden realitzar diferents tractaments segons la localització, la mida, el tipus de berruga, els tractaments prèviament utilitzats i les característiques pròpies de l’individu com són l’edat, l’activitat física o les alteracions sistèmiques (diabetis, alt. vasculars, neuropaties….):
- agents físics (congelació o làser)
- agents químics (ús de càustics o àcids)
- quirúrgic (recomanable en berrugues aïlllades però no en mosaics de gran extensió)
- homeopatia (tractament no cruent )
- altres (acupuntura…)
Finalment, cal remarcar la importància de la prevenció per evitar qualsevol lesió dèrmica podal. Això implica una bona cura de la pell, controlant l’excés de sudoració, la sequetat dèrmica, una bona higiene, disminuïr el risc de lesions i visitar-se regularment al podòleg.