En aquesta entrada ens agradaria trencar falses creences en la podologia que hem pogut recollir escoltant els nostres pacients. De vegades comentaris que circulen de boca en boca, males interpretacions o informacions errònies es converteixen en realitats que influeixen en la bona evolució i millora de les persones a les que atenem.
Aquí en teniu alguns exemples del perquè cal anar al podòleg:
- “Ja no em tracto els fongs a les ungles perquè durant anys els vaig tractar sense solució”
En primer lloc cal tenir en compte que no totes les lesions unguials són produïdes per fongs i, per tant, és possible que sense la valoració d’un professional i la realitz
ació d’un cultiu micològic, un pacient s’hagi pogut estar tractant durant anys d’una patologia que no té. Alteracions com el liquen pla, la psoriasis, la leuconiquia, distròfies unguials, hematomes o helomes subunguials, entre altres, modifiquen la imatge i textura de les làmines unguials, i per tant, poden dur-nos a la confusió. Un exemple el teniu en la foto adjunta: podríeu assegurar que aquí hi ha una infecció fúngica? Així doncs, des d’aquí recalquem la importància de posar-vos en mans de professionals per obtenir un bon diagnòstic i evitar els perills d’automedicar-se.
Per altra banda, un tractament antifúngic pot no ser efectiu si no es tenen en compte altres factors com utilitzar el principi actiu adequat, la via d’administració adient, fer prevenció evitant factors de risc i tenir en compte les característiques pròpies del pacient (medicació, mobilitat, higiene, característiques socio-econòmiques, etc)
- “No em poso mai crema hidratant”
Erròniament, molts pacients creuen que la hidratació corporal és un tema estètic sense importància clínica, obviant que la pell és la responsable de protegir-nos enfront els agents externs actuant com a barrera protectora i aïllant l’organisme del medi que l’envolta. La pell és l’òrgan més gran del cos i actua protegint-lo, contribuint a mantenir íntegres les seves estructures, alhora que té un paper com a sistema de comunicació amb l’entorn. Cuidar i mantenir la pell en unes condicions òptimes serà, doncs, igual de necessari que tenir cura de la resta de l’organisme. En el cas dels peus caldrà utilitzar cremes hidratants podals amb urea a partir d’un 20% (les corporals acostumen a incorporar urea en un 5-10% i per tant són insuficients) així com controlar l’excés de sudoració.
- “A la meva edat, ja no té sentit que porti suports plantars (plantilles)”
Els suports plantars (plantilles) són aquell tractament ortopodològic que es realitza amb la finalitat de repartir les pressions plantars de manera equitativa entre ambdues extremitats, compensant alteracions estructurals i fent treballar grups musculars descompensats. Per tant
, de la mateixa manera que qui pateix miopia acaba duent ulleres per millorar la visió però sense lents no hi veu adequadament, qui necessita dur suports plantars (degut a una alteració estructural) ha de compensar el que el seu cos no sap arreglar per si sol, tingui l’edat que tingui. Evidentment, hom pot presentar alteracions funcionals que poden millorar amb el tractament ortopodològic i mitjançant d’actuació d’altres professionals com fisioterapeutes i/o osteòpates. És important doncs tenir clar que en la majoria dels casos els suports plantars compensen però no pretenen corregir.
- “Tinc galindons i només milloraran si m’opero” / “M’he intervingut de galindons per no haver de dur suports plantars (plantilles)”
Tot i ser una patologia freqüent en la població, hi ha la falsa creença que els galindons sorgeixen únicament degut a qüestions hereditàries i/o pel calçat dut en anterioritat, sent la intervenció quirúrgica l’única solució possible. Els galindons són la deformació que afecta la 1a articulació metatarso-falàngica del peu, la qual es desvia lateralment degut a múltiples factors, tenint especial rellevància la combinació entre la morfologia òssia del peu d’origen hereditari i la biomecànica de l’extremitat inferior. Per tant, així com no és possible modificar l’estructura del peu sense cirurgia, sí que podem compensar (no corregir) la biomecànica del peu i l’extremitat inferior mitjançant la realització de suports plantars i l’ús d’un calçat adequat. En un estudi biomecànic, el podòleg analitza el recolzament podal i les compensacions corporals que es produeixen, adaptant a posteriori el tractament ortopodològic personalitzat que el pacient requereix amb l’objectiu de frenar l’evolució, en aquest cas, dels galindons.
Si s’opta per intervenir quirúrgicament els galindons (o hallux valgus), cal una posterior valoració de la biomecànica del pacient, ja que amb la cirurgia s’haurà corregit la deformitat de la 1a articulació metatarso-falàngica però la resta de factors abans esmentats persistiran. Si no es té en compte la biomecànica després d’una cirurgia podal, caurem en el risc de patir una recidiva de la patologia intervinguda o una compensació en el recolzament que amb el temps comportarà una simptomatologia dolorosa.
- “No havia vingut mai al podòleg”
Així com anys enrere no hi havia la consciència d’anar a l’odontòleg fins patir u
n dolor bucal i, per sort, avui en dia ja tenim interioritzat fer revisions periòdiques i higienes bucals regularment, caldria tenir present la importància de visitar el vostre podòleg per una primera valoració a partir dels 3 anys i de manera regular en cas que realitzeu esport habitualment, així com si teniu molèsties que no remeten (ja sigui als peus no en algun punt de l’aparell locomotor), si teniu problemes de mobilitat o sou pacients de risc per patologies sistèmiques (diabetis, neuropaties, vasculopaties, …).
Per qualsevol dubte o consulta, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
